(pi roig; cast. pino albar, pino royo)

Arbre de fins a 40 m. Escorça que es torna escamosa i vermellosa amb l'edat, quedant la part superior del tronc d'un color ataronjat o bru rogenc característic. Fulles agrupades de dos en dos, de 3-7 x 0,1-0,18 cm, rígides i punxentes, de color verd clar o glauc. Estròbils cònics o ovatocònics, de 3-6 x 2-3,5 cm, subsèssils, no brillants a la maduresa; apòfisis planes, de vegades curtament piramidals a la part externa, amb centre obtús. Llavors de 3-5 mm, amb ala de 12-17 mm.

Indiferent edàfic. Viu a l'estatge montà, entre els (200)400 i 1800 m; als Pirineus i Prepirineus forma boscos, generalment climàcics, per sobre dels 1500 m i secundaris en el domini de les rouredes de martinenc. La seva àrea natural s'estén per Europa i gran part d'Àsia. És una de les fustes comercials més utilitzades amb finalitats molt diverses, des de llenya fins a fusteria i ebenisteria.